jueves, 29 de octubre de 2009

Conexions sense cable

WI-FI

Wi-Fi és un sistema d'enviament de dades sobre xarxes computacionals que utilitza ones de ràdio en lloc de cables, a més és una marca de la Wi-Fi Alliance (anteriorment la WECA: Wireless Ethernet Compatibility Alliance), l'organització comercial que adopta, prova i certifica que els equips compleixen els estàndards 802.11.

Nokia i Symbol Technologies van crear en 1999 una associació coneguda com WECA (Wireless Ethernet Compatibility Alliance, Aliança de Compatibilitat Ethernet Sense fil). Aquesta associació va passar a denominar-se Wi-Fi Alliance en 2003 . L'objectiu de la mateixa va ser crear una marca que permetés fomentar més fàcilment la tecnologia sense fil i assegurar la compatibilitat d'equips.

D'aquesta forma a l'abril de 2000 WECA certifica la interoperatividad d'equips segons la norma IEEE 802.11b sota la marca Wi-Fi. Això vol dir que l'usuari té la garantia que tots els equips que tinguin el segello Wi-Fi poden treballar junts sense problemes, independentment del fabricant de cadascun d'ells. Es pot obtenir un llistat complet d'equips que tenen la certificació Wi-Fi en Alliance - Certified Products. En l'any 2002 l'associació WECA estava formada ja per gairebé 150 membres en la seva totalitat.

La norma IEEE 802.11 va ser dissenyada per a substituir l'equivalent a les capes físiques i MAC de la norma 802.3 (Ethernet). Això vol dir que en l'única cosa que es diferencia una xarxa Wi-Fi d'una xarxa Ethernet és en com es transmeten les trames o paquets de dades; la resta és idèntic. Per tant, una xarxa local sense fil 802.11 és completament compatible amb tots els serveis de les xarxes locals (LAN) de cable 802.3

BLUETOOTH

El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'àmbit personal (PAN,, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d'aquestes tres classes de potencia:

  • Classe 3 (1 mW) és la més rara, i ens permet una transmissió de 10 centímetres a un màxim de 1 metre
  • Classe 2 (2.5 mW) és més comuna i ens permet una distancia de fins a 10 metres
  • Classe 1 (100 mW) té l'abast més gran, de fins a 100 metres tot i que el consum més elevat.


INFLAROJOS

IrDA (Infrared Data Association) defineix un estàndard físic en la forma de transmissió i recepció de dades por raigs infraroigs. IrDA fou creat el 1993 per Hewlett-Packard, IBM, Sharp i altres fabricants.

Aquesta tecnologia està basada en raigs lluminosos que es mouen en l'espectre infraroig. Els estàndards IrDA són compatibles amb una àmplia gamma de dispositius elèctrics, informàtics i de comunicacions, i permeten la comunicación bidireccional entre dos extrems a velocitats que oscil·len entre els 9,6 i els 4 Mbps.

IrDA fou popular en els ordinadors portàtils i de sobretaula a finals dels anys 90 del segle XX i començaments del segle XXI, però ha estat desplaçada per altres tecnologies sense fils com ara WiFi i Bluetooth, que permeten la transmissió encara que hi hagi obstacles entre l'emissor i el receptor, permetent així la utilització de maquinari com ara ratolins i teclats. Tanmateix, s'utilitza encara en entorns en què les interferències dificulten la transmissió via ràdio.


0 comentarios: