Conexions sense cable

WI-FI

Wi-Fi és un sistema d'enviament de dades sobre xarxes computacionals que utilitza ones de ràdio en lloc de cables, a més és una marca de la Wi-Fi Alliance (anteriorment la WECA: Wireless Ethernet Compatibility Alliance), l'organització comercial que adopta, prova i certifica que els equips compleixen els estàndards 802.11.

Nokia i Symbol Technologies van crear en 1999 una associació coneguda com WECA (Wireless Ethernet Compatibility Alliance, Aliança de Compatibilitat Ethernet Sense fil). Aquesta associació va passar a denominar-se Wi-Fi Alliance en 2003 . L'objectiu de la mateixa va ser crear una marca que permetés fomentar més fàcilment la tecnologia sense fil i assegurar la compatibilitat d'equips.

D'aquesta forma a l'abril de 2000 WECA certifica la interoperatividad d'equips segons la norma IEEE 802.11b sota la marca Wi-Fi. Això vol dir que l'usuari té la garantia que tots els equips que tinguin el segello Wi-Fi poden treballar junts sense problemes, independentment del fabricant de cadascun d'ells. Es pot obtenir un llistat complet d'equips que tenen la certificació Wi-Fi en Alliance - Certified Products. En l'any 2002 l'associació WECA estava formada ja per gairebé 150 membres en la seva totalitat.

La norma IEEE 802.11 va ser dissenyada per a substituir l'equivalent a les capes físiques i MAC de la norma 802.3 (Ethernet). Això vol dir que en l'única cosa que es diferencia una xarxa Wi-Fi d'una xarxa Ethernet és en com es transmeten les trames o paquets de dades; la resta és idèntic. Per tant, una xarxa local sense fil 802.11 és completament compatible amb tots els serveis de les xarxes locals (LAN) de cable 802.3

BLUETOOTH

El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'àmbit personal (PAN,, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d'aquestes tres classes de potencia:

• Classe 3 (1 mW) és la més rara, i ens permet una transmissió de 10 centímetres a un màxim de 1 metre
• Classe 2 (2.5 mW) és més comuna i ens permet una distancia de fins a 10 metres
• Classe 1 (100 mW) té l'abast més gran, de fins a 100 metres tot i que el consum més elevat.

INFLAROJOS

IrDA (Infrared Data Association) defineix un estàndard físic en la forma de transmissió i recepció de dades por raigs infraroigs. IrDA fou creat el 1993 per Hewlett-Packard, IBM, Sharp i altres fabricants.

Aquesta tecnologia està basada en raigs lluminosos que es mouen en l'espectre infraroig. Els estàndards IrDA són compatibles amb una àmplia gamma de dispositius elèctrics, informàtics i de comunicacions, i permeten la comunicación bidireccional entre dos extrems a velocitats que oscil·len entre els 9,6 i els 4 Mbps.

IrDA fou popular en els ordinadors portàtils i de sobretaula a finals dels anys 90 del segle XX i començaments del segle XXI, però ha estat desplaçada per altres tecnologies sense fils com ara WiFi i Bluetooth, que permeten la transmissió encara que hi hagi obstacles entre l'emissor i el receptor, permetent així la utilització de maquinari com ara ratolins i teclats. Tanmateix, s'utilitza encara en entorns en què les interferències dificulten la transmissió via ràdio.

Imatges de les xarxes

WAN



MAN













CAN















LAN















PAN

XARXA INFORMÀTICA

-DEFINICIÓ:

Per començar s’ha de dir què: Una xarxa està formada per un conjunt d'ordinadors, connectats entre si, que comparteixen alguns recursos i serveis.
La xarxa es fonamenta en un sistema de comunicacions entre ordinadors, amb un suport físic que inclou plaques, cablejat i altres elements addicionals, i un conjunt de programes que formen el sistema operatiu de xarxa. Darrerament podem trobar xarxes sense fils WLAN ( Wireless Lan).

Habitualment, els ordinadors d'una xarxa comparteixen impressores, discos i programes, a més, poden disposar d'altres serveis com el de missatgeria, pàgines web, etc.

Per muntar una xarxa es necessita:
Maquinari: ordinadors, plaques de xarxa, connexions i complements
Programari de gestió de xarxa
Organització: una estructura, uns procediments de funcionament.

Elements de la xarxa:
Servidor: Ordinador que gestiona la xarxa i deixa compartir recursos.
Estacions: Altres ordinadors que per les seves utilitzen recursos d’altres ordinadors, per exemple: dret a executar programes que estan en altres discs durs, accés a emmagatzemar a altres suports, dret a imprimir, a connectar-se a internet, etc...
Perifèrics: Depenen de l’ordinador que el té connectat i si estàn compartits podran utilitzar-se per un altre ordinador.

-TIPUS:

Tipus de xarxes

El criteri principal per diferenciar les xarxes informàtiques es basa en la classificació per l'extensió geogràfica. Des d'aquest punt de vista distingim tres tipus de xarxes, que tenen en comú la filosofia de xarxa (connectar equips informàtics), però que es diferencien per la distància de connexió que cobreixen.

Podem diferenciar-ne tres tipus:

LAN: xarxa d'àrea local (local area network). Tipus de xarxa que trobem en qualsevol organisme o empresa, que s'utilitza per a establir comunicacions internes, és doncs una xarxa privada, ubicada habitualment dins d'un mateix edifici. La xarxa d'àrea local utilitza cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d'enllaç. Aquest tipus de xarxa també fa possible la connexió dels usuaris amb altres xarxes locals, metropolitanes o mundials, com ara Internet.

MAN: xarxa d'àrea metropolitana (metropolitan area network). Realitza la interconnexió de xarxes del tipus LAN i d'equips informàtics d'usuaris dins d'una mateixa població o ciutat. La connexió dels equips se sol fer mitjançant les empreses de comunicacions que proporcionen aquests serveis localment, les quals habitualment també treballen en l'àmbit nacional.

WAN: xarxa d'àrea estesa (wide area network). Fa possible la connexió d'equips informàtics nacionalment i internacionalment. Internet és un exemple d'aquest tipus de xarxes i, en concret, està formada per la connexió d'usuaris de LAN i MAN. Els enllaços de comunicació s'estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualement són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia.

PAN: Es una xarxa de computadores per a la comunicació entre els diferents dispositius (tant computadores, dispositius d'àudio, impressores) propers al punt d'accés. Aquestes xarxes normalment tenen un abast d'uns pocs metres i per a ús personal.

CAN: És una xarxa de computadores que connecta xarxes d'àrea local a través d'un àrea geogràfica limitada, com un campus universitari, o una base militar. Pot ser considerat com una xarxa d'àrea metropolitana que s'aplica específicament a un ambient universitari. Per tant, una xarxa d'àrea de campus és més gran que una xarxa d'àrea local però més petita que una xarxa d'àrea àmplia.

El Periodico

Entrant a la web El Periódico he trobat la noticia on Ferran Adrià porta l'essencia de la seva cuina al mercat de Cannes.
El prestigiós xef català presenta avui al Mipcom la sèrie documental ‘El Bulli’.
Tot i que TVE ja va emetre abans de l’estiu un aperitiu d’aquesta sèrie, l’estrena oficial i completa de tota la producció està prevista per al pròxim mes d’abril, com a programa estrella de la inauguració oficial del nou canal Cultura de TVE. De fet, Adrià ja va firmar el mes de gener passat un conveni amb TVE pel qual el genial xef català promocionarà per tot el món el futur Canal Cultura.

sistema operatiu

SISTEMA OPERATIU

El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.
Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X i Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre que els segment de servidors i sistemes encastats estan dividits en diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.

Periférics

Periférics d'entrada

Pendrives:

El preu estimats dels pendrive són 4 Euros (1GB) 6 Euros (2GB) 9 Euros (4GB) 14 Euros (8GB).

Teclats:

Preu aprox. de un teclat amb cable 5 euros, amb excepcions que valen mes de 60 euros.

Preu aprox. de un teclat inalambric 12, amb les excepcions que s’en van fins 150 euros.

Ratolins:

Els ratolins amb cable és poden trobar 1 senzill per 5 euros pero 1 molt complex pot arribar al 80 euros.

Els inalàmbrics ronden sobre els 10 euros pero sempre hi han el

s més complexos que s’en poden anar fins als 100 euros.

Escàners:

Un escàner val uns 60 euros pero els multifuncions més complexos arriben a 500 euros.

Periférics de sortida

Monitor:

Un monitor és pot trobar desde 60 euros fins a uns 250 amb excepcions com en tots els productes.

Impressora:

Les normals es troben per uns 60 euros les multifuncions sobre el 300euros fins 2000 i algunes més.

Altaveus:

Els més senzills és troben pero uns 20 euros i els més complexos sobre els 250 euros amb excepcions